Què se'n pot dir? Que és un repte difícil i que és un repte que cadascú ha d'encarar, sigui o no sigui sensible a les vel·leïtats del web 2.0. Llegiu, llegiu... però no feu ni un pas enrere: senzillament feu-lo de forma crítica i conscient.
Privacitat de l'àmbit personal i polítiques de seguretat dins l'àmbit corporatiu.
Al bloc del gencat http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/, sota l'epígraf "Repositoris d’arxius en línia: per als oblits o per als problemes de tramesa", es fa difusió d'una eina molt útil com pot ser repositoris externs a la xarxa corporativa a on es poden ubicar fitxers o documents. Explica els avantatges com ara el poder accedir a fitxers que pesen massa per enviar per correu electrònic, ens hem oblidat el nostre llapis de memòria en una reunió o no haver de dependre de tenir accés a la xarxa corporativa en un moment donat si estem fora del nostre àmbit de treball. Sembla un bon i útil recurs. Però, com s'apliquen i es regulen aquí les polítiques de seguretat i accés corporatives ?
Si, m'he buscat i m'he trobat. Al google...relacionat amb la feina. Ja ho havia fet anteriorment i si que em va sorprendre trobar que m'havien citat en una tesi doctoral. Tot i que també surto vinculada a un partit polític...!!!Arrel d'una activitat de l'Escola... Al facebook estic però no crec que ningú (que jo prèviament no hagi informat) em trobi... Això si que és la meva elecció. En el cas de la web-google i tot el que surt relacionat amb la feina entenc que jo no hi puc decidir res, oi?
Bé, doncs jo he buscat al Google i només he trobat el nom d'una professora de la Universitat de València que es diu com jo: Mª Dolores Sánchez Izquierdo. Jo no exixteixo a la xarxa.
Per si no surto a la xarxa, són la Montse. En alguna altra ocasió había consultat i ara ho he tornat a fer, i puc estar tranquil·la apareixo exclusivament per a temes de feina, i és clar, en l'Administració hi ha coses que són públiques perquè es publiquen en el DOGC o en les web's del Departaments. Si hagués sortir més informació ara estaria totalment bocabada i una mica indignada. M'agrada la privacitat. Tot i que a vegades i per més qüestions de feina, voldria que la protecció de les nostres dades fos més flexible. (P.E. Per telèfon legalment no s'hauria de confirmar una visita al metge.) Aquí protegim força la privacitat de les persones. Però hi ha països que no, com EU. M'agradaria que algú que hagi viscut en un país on no hi privacitat, m'expliqués com influeix en les persones, en la seva vida i en la seva professió.
He quedat esgarrifat de la quantitat d'informació que sobre mi apareix en el google quan he buscat pel meu nom i cognom, més de 9.000 entrades, tot i que no totes es referien a mi però si que hi havia moltes que tenien a veure amb la meva activitat professional i d'altres activitats que duc a terme. Això es preocupant doncs estem massa visibles en aquest món, la qual cosa no saps mai en quines mans pot caure aquesta informació ni quina utilitat se li pot donar. A més molta d'aquesta informació que es publica no ha comptat amb la meva autorització, a qui reclamo. No ser com em deia la meva mare, "si vols ser feliç no analitzis", ara sóc una mica menys feliç que fa uns minuts.
Això de trobar-te a Google desperta sentiments contradictoris, no? D'una banda, sents amenaçada la teva privacitat, la teva imatge si a més surt fotografia. Però per altra banda, com podran saber els altres, en plena societat del coneixement, allò que tu has fet, i que ho has fet, amb una mica de sort, prou bé com per compartir-ho? És la gran paradoxa de la societat de la informació: volem saber-ho tot i, alhora, mantenir-nos en el anonimat. Difícil, oi? En alguns entorns pots mantenir una certa privacitat. Facebook, per exemple, et permet restringir l'accés als continguts, però el Google no admet restriccions. Simplement ets allà i tothom veu el que es diu de tu. Fa gràcia ensenyar-o als pares, amics, parella, fills, però pensar que milions de persones arreu del món poden veure-ho fa una mica de por
Hi ha massa informació sobre mi en la xarxa, no m'agrada però es inevitable. No pots controlar-lo, la gen, les institucions escriuen. Jo ja m'he acostumat que penguin coses meves sense consultar-me, encare que, això si, procuro no ampliar l'existent. respecte a les xarxes socials no acabo de veure'ls la gràcia. Penso que son productes molt cojunturals (ja se que no es l'idea majoritaria). Entenc que hi ha tota una questió de moda amb un marcat tarannà onanista i que això forma part dels signe dels temps, però crec que passarà igual que totes les modes. La web continuarà sent transparent per al poder, però la societat no serà tan onanista i exhibicionista. Passada la moda actual, blocs i xarxes socials tipus facebook perdran importancia i rellevància social. Seguiran existin,t però sense rellevàcia. Al menys això penso.
Feia molt temps que no provava de posar el meu nom al Google i avui ho he fet. El resultat no m'ha agradat massa. Per una banda hi havia informació pública, que crec que no es pot evitar, ja que majoritàriament són resolucions del DOGC.Però, per altra banda, també sortia la foto del Facebook, la dels amics que hi tinc agregats i la informació dels llocs dels quals sóc fan i la veritat molta gràcia no m'ha fet. Així que a continuació aniré a borrar la meva foto del Facebook i intentaré esbrinar com borrar-me, ja que és una xarxa social que no faig anar gairebé mai. Si algú sap com em puc borrar us agrairé la informació.
Jo també m'he buscat. De fet ho he fet un munt de vegades i no només amb mi sinó amb antics companys d'escola que volia localitzar i us faríeu creus de la gent que he trobat. Així que és complicat mantenir l'anonimat...
Hola, El tema de la privacitat és un dels que més em preocupen avui en dia, perquè, qui no s'ha Googlejat a sí mateix o ha buscat a algú? Actualment és molt fàcil cercar a algú a Google i trobar el seu perfil a Facebook (ja sigui totalment visible, o només una petita part). És important utilitzar les opcions de protecció que ofereixen les xarxes socials, o anar amb cura del que s'hi diu. Ves que no passi com el que relata aquesta notícia: Dues dones descobreixen al Facebook xinès que compartien marit: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/dues_dones_descobreixen_al_facebook_xines_que_compartien_marit_82259.php
Hi ha una aplicació, de títol una mica massa dràstic, però que et permetrà que les xarxes socials et donin per morta del seu abast: http://www.suicidemachine.org/
La veritat és que de vegades la informació que podem localitzar a internat fa esgarrifar. Haurem d'educar les noves generacions en els nous models de seguretat i privacitat a la xarxa per evitar que ens entrin a "casa" desconeguts o persones a qui no ens hi volem trobar.
La veritat és que m'he sorprés de no trobar dades meves amb el Google a la mà. Ho he intentat amb el nom, amb el DNI, amb el mòbil i res de res. Malgrat tot, sóc conscient que dades meves són a la xarxa de ben segur. Registres a portals, compres per internet, garanties on line, reserves d'hotels, i un llarg etcètera de gestions que deixen el seu rastre. Però privacitat i seguretat no són incompatibles: antivirus, tallafocs, certificats digitals, entitats verificadores, encriptatge d'arxius són eines útils. El sentit comú i la prudència imprescindibles.
A mí, a l'igual que la Mireia, em fa una mica de por el tema de la privacitat a Internet. Suposo que tots em sentit alguna vegada que per errada de seguretat o per accessos no permesos, s'ha fet difusió de dades de caire personal. Vés a saber que poden fer amb totes aquestes dades!!!!
El fet és que ja sé que això no ho puc evitar ja què a l'actualitat tot està informatitzat. Per tant, la millor manera de contribuir a la privacitat (fent cas de l'article "Quan la privacitat s'esfuma...") és compartir només les dades que no ens importa que se sapiguen (com dades bàsiques, el nom i poca cosa més)
Hola , jo també em sumo al grup de persones que els preocupa el tema de la privacitat. Jo també he buscat el meu nom a Google i he vist que només sortia enunciat per temes relacionats amb alguna publicació al DOGC però sense cap dada personal. No estic donada d'alta a cap xarxa social i sempre que m'haig d'inscriure en algun lloc intento donar les mínimes dades personals i assegurar-me que estic treballant en un canal de seguretat : htpps.
Tot i així sempre penso que algun error o bé la manipulació indeguda per part d'algú de les nostres dades, algun dia podem tenir algun problema o desengany. Però d'altra banda no podem girar la cara a les TIC. Només ens queda ser molt curosos quan treballem a la xarxa.
Privacitat de l'àmbit personal i polítiques de seguretat dins l'àmbit corporatiu.
ResponEliminaAl bloc del gencat http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/, sota l'epígraf "Repositoris d’arxius en línia: per als oblits o per als problemes de tramesa", es fa difusió d'una eina molt útil com pot ser repositoris externs a la xarxa corporativa a on es poden ubicar fitxers o documents.
Explica els avantatges com ara el poder accedir a fitxers que pesen massa per enviar per correu electrònic, ens hem oblidat el nostre llapis de memòria en una reunió o no haver de dependre de tenir accés a la xarxa corporativa en un moment donat si estem fora del nostre àmbit de treball.
Sembla un bon i útil recurs. Però, com s'apliquen i es regulen aquí les polítiques de seguretat i accés corporatives ?
Si, m'he buscat i m'he trobat.
ResponEliminaAl google...relacionat amb la feina. Ja ho havia fet anteriorment i si que em va sorprendre trobar que m'havien citat en una tesi doctoral. Tot i que també surto vinculada a un partit polític...!!!Arrel d'una activitat de l'Escola...
Al facebook estic però no crec que ningú (que jo prèviament no hagi informat) em trobi...
Això si que és la meva elecció.
En el cas de la web-google i tot el que surt relacionat amb la feina entenc que jo no hi puc decidir res, oi?
Bé, doncs jo he buscat al Google i només he trobat el nom d'una professora de la Universitat de València que es diu com jo: Mª Dolores Sánchez Izquierdo. Jo no exixteixo a la xarxa.
ResponEliminaPer si no surto a la xarxa, són la Montse.
ResponEliminaEn alguna altra ocasió había consultat i ara ho he tornat a fer, i puc estar tranquil·la apareixo exclusivament per a temes de feina, i és clar, en l'Administració hi ha coses que són públiques perquè es publiquen en el DOGC o en les web's del Departaments.
Si hagués sortir més informació ara estaria totalment bocabada i una mica indignada.
M'agrada la privacitat. Tot i que a vegades i per més qüestions de feina, voldria que la protecció de les nostres dades fos més flexible. (P.E. Per telèfon legalment no s'hauria de confirmar una visita al metge.)
Aquí protegim força la privacitat de les persones. Però hi ha països que no, com EU. M'agradaria que algú que hagi viscut en un país on no hi privacitat, m'expliqués com influeix en les persones, en la seva vida i en la seva professió.
He quedat esgarrifat de la quantitat d'informació que sobre mi apareix en el google quan he buscat pel meu nom i cognom, més de 9.000 entrades, tot i que no totes es referien a mi però si que hi havia moltes que tenien a veure amb la meva activitat professional i d'altres activitats que duc a terme. Això es preocupant doncs estem massa visibles en aquest món, la qual cosa no saps mai en quines mans pot caure aquesta informació ni quina utilitat se li pot donar. A més molta d'aquesta informació que es publica no ha comptat amb la meva autorització, a qui reclamo. No ser com em deia la meva mare, "si vols ser feliç no analitzis", ara sóc una mica menys feliç que fa uns minuts.
ResponEliminaFFF
Això de trobar-te a Google desperta sentiments contradictoris, no? D'una banda, sents amenaçada la teva privacitat, la teva imatge si a més surt fotografia. Però per altra banda, com podran saber els altres, en plena societat del coneixement, allò que tu has fet, i que ho has fet, amb una mica de sort, prou bé com per compartir-ho?
ResponEliminaÉs la gran paradoxa de la societat de la informació: volem saber-ho tot i, alhora, mantenir-nos en el anonimat. Difícil, oi?
En alguns entorns pots mantenir una certa privacitat. Facebook, per exemple, et permet restringir l'accés als continguts, però el Google no admet restriccions. Simplement ets allà i tothom veu el que es diu de tu.
Fa gràcia ensenyar-o als pares, amics, parella, fills, però pensar que milions de persones arreu del món poden veure-ho fa una mica de por
Hi ha massa informació sobre mi en la xarxa, no m'agrada però es inevitable. No pots controlar-lo, la gen, les institucions escriuen. Jo ja m'he acostumat que penguin coses meves sense consultar-me, encare que, això si, procuro no ampliar l'existent. respecte a les xarxes socials no acabo de veure'ls la gràcia. Penso que son productes molt cojunturals (ja se que no es l'idea majoritaria). Entenc que hi ha tota una questió de moda amb un marcat tarannà onanista i que això forma part dels signe dels temps, però crec que passarà igual que totes les modes. La web continuarà sent transparent per al poder, però la societat no serà tan onanista i exhibicionista. Passada la moda actual, blocs i xarxes socials tipus facebook perdran importancia i rellevància social. Seguiran existin,t però sense rellevàcia.
ResponEliminaAl menys això penso.
Feia molt temps que no provava de posar el meu nom al Google i avui ho he fet. El resultat no m'ha agradat massa. Per una banda hi havia informació pública, que crec que no es pot evitar, ja que majoritàriament són resolucions del DOGC.Però, per altra banda, també sortia la foto del Facebook, la dels amics que hi tinc agregats i la informació dels llocs dels quals sóc fan i la veritat molta gràcia no m'ha fet. Així que a continuació aniré a borrar la meva foto del Facebook i intentaré esbrinar com borrar-me, ja que és una xarxa social que no faig anar gairebé mai. Si algú sap com em puc borrar us agrairé la informació.
ResponEliminaJo també m'he buscat. De fet ho he fet un munt de vegades i no només amb mi sinó amb antics companys d'escola que volia localitzar i us faríeu creus de la gent que he trobat. Així que és complicat mantenir l'anonimat...
ResponEliminaHola,
ResponEliminaEl tema de la privacitat és un dels que més em preocupen avui en dia, perquè, qui no s'ha Googlejat a sí mateix o ha buscat a algú?
Actualment és molt fàcil cercar a algú a Google i trobar el seu perfil a Facebook (ja sigui totalment visible, o només una petita part).
És important utilitzar les opcions de protecció que ofereixen les xarxes socials, o anar amb cura del que s'hi diu. Ves que no passi com el que relata aquesta notícia:
Dues dones descobreixen al Facebook xinès que compartien marit:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/dues_dones_descobreixen_al_facebook_xines_que_compartien_marit_82259.php
Hi ha una aplicació, de títol una mica massa dràstic, però que et permetrà que les xarxes socials et donin per morta del seu abast: http://www.suicidemachine.org/
ResponEliminaLa veritat és que de vegades la informació que podem localitzar a internat fa esgarrifar. Haurem d'educar les noves generacions en els nous models de seguretat i privacitat a la xarxa per evitar que ens entrin a "casa" desconeguts o persones a qui no ens hi volem trobar.
ResponEliminaLa veritat és que m'he sorprés de no trobar dades meves amb el Google a la mà. Ho he intentat amb el nom, amb el DNI, amb el mòbil i res de res.
ResponEliminaMalgrat tot, sóc conscient que dades meves són a la xarxa de ben segur. Registres a portals, compres per internet, garanties on line, reserves d'hotels, i un llarg etcètera de gestions que deixen el seu rastre.
Però privacitat i seguretat no són incompatibles: antivirus, tallafocs, certificats digitals, entitats verificadores, encriptatge d'arxius són eines útils. El sentit comú i la prudència imprescindibles.
Hola,
ResponEliminaA mí, a l'igual que la Mireia, em fa una mica de por el tema de la privacitat a Internet. Suposo que tots em sentit alguna vegada que per errada de seguretat o per accessos no permesos, s'ha fet difusió de dades de caire personal. Vés a saber que poden fer amb totes aquestes dades!!!!
El fet és que ja sé que això no ho puc evitar ja què a l'actualitat tot està informatitzat.
Per tant, la millor manera de contribuir a la privacitat (fent cas de l'article "Quan la privacitat s'esfuma...") és compartir només les dades que no ens importa que se sapiguen (com dades bàsiques, el nom i poca cosa més)
Hola ,
ResponEliminajo també em sumo al grup de persones que els preocupa el tema de la privacitat. Jo també he buscat el meu nom a Google i he vist que només sortia enunciat per temes relacionats amb alguna publicació al DOGC però sense cap dada personal.
No estic donada d'alta a cap xarxa social i sempre que m'haig d'inscriure en algun lloc intento donar les mínimes dades personals i assegurar-me que estic treballant en un canal de seguretat : htpps.
Tot i així sempre penso que algun error o bé la manipulació indeguda per part d'algú de les nostres dades, algun dia podem tenir algun problema o desengany. Però d'altra banda no podem girar la cara a les TIC. Només ens queda ser molt curosos quan treballem a la xarxa.