Darrerament han saltat a la premsa algunes notícies de tancament de perfils al Facebook. Eren perfils personals però que pertanyien a col·lectius (partits polítics, entitats, plataformes...). En alguns casos s'ha fet una lectura ideològica d'aquests tancaments, però tot sembla indicar que la causa era, justament, que es feien servir perfils personals per a usos no personals. Facebook només permet que els perfils d'accés, és a dir els perfils personals, corresponguin a persones físiques reals.
Hi ha entitats i col·lectius que volen fer-se presents a Facebook i es pensen que la manera de fer-ho és creant un perfil personal a nom de l'entitat o col·lectiu. És allò tan grotesc que tots hem sentit alguna vegada del tipus "Queviures La Cistella vol ser amic teu al Facebook" o "Amics de la Botifarra amb Seques vol ser amic teu al Facebook". Segons les normes de la xarxa això no es pot fer i si algú ho denuncia (i denunciar coses a Facebook no costa gens), comporta el tancament del perfil.
Per a col·lectius, entitats o empreses, Facebook té eines específiques. Per exemple, els col·lectius poden usar els grups (que poden ser públics, privats i fins i tot ocults). Les entitats més formals o les empreses (i comerços, marques, etc.) poden usar les pàgines que tenen moltes possibilitats a l'hora de fer difusió.
Per crear grups o pàgines cal partir sempre d'un perfil dentrada, però els perfils han de correspondre a persones físiques reals. Si no, hi ha el perill que Facebook detecti aquest ús il·licit i els acabi tancant amb un greu perjudici per a tota la informació que porten associada.
Fa un any vaig obrir un compte a facebook. Una forma diferent de relacionar-me amb els meus amics, compartir fotos, vídeos, vivències anècdotes, pensava que sense grans compromisos. Arran de fer aquest curs i llegir aquest post, el que més m'ha impactat és precisament la privacitat. Desconeixia que les fotos, vídeos passaven a ser propietat de l'empresa facebook amb el dret d'utilitzar lliurement tot el contingut fins i tot si decideixes tancar la pàgina També, l'ús que fan dels teus gustos llançant publicitat gairebé a l'instant.
ResponEliminaAixí que,he decidit repassar la configuració de privacitat i almenys des d'aquí controlar amb qui vull compartir i decidir els usos d'aplicacions i llocs web. Perquè una vegada allà ...
La veritat és que el tema de la intimitat, més ben dit, de la falta d'intimitat (m'agrada més aquesta paraula que privacitat que sembla una mala traducció de "privacy") és el que m'ha allunyat del facebook fins ara.
ResponEliminaPel que m'expliquen el twitter pot ser més interessant.
El que sí que m'adono fent aquest curs és que he tardat massa a explorar el que ofereixen les TIC. Més val tard que mai!
De fet, des del punt de vista legal, se sol distingir tres esferes en la vida dels individus: la social, la privada i l'íntima. No és cal mala traducció: és un àmbit previ al que seria l'íntim en sentit estricte, però que també mereix protecció.
ResponEliminaEm va perfecte aquest article, just acabem d'obrir un perfil personal per una associació(no li digueu a ningú). Ha estat per desconeixement, ho xure.
ResponEliminaÉs just el que ens va passar a biblioteques.gencat. Vam obrir un perfil i quan ens vam adonar vam haver de crear un grup. El problema va ser quan vam haver d'importar tots els perfils que s'havien agregat, ho vam anunciar fins que la gran majoria van navegar al nou grup i es van tornar a agregar. Ara estem en un moment de consolidació i reflexió d'aquests entorns i l'experiència és un grau, diuen.
ResponElimina